Vinyes Tortuga

Comparteixen vida i la passió pel vi. No arriben a la trentena però han viatjat per mig món coneixent cellers i elaboradors. El seu somni era tenir vinyes i ara s’ha fet realitat a l’Alt Empordà on treballen la terra de forma orgànica per aconseguir vins naturals que ja han despertat l’interès d’importadors d’arreu d’Europa. Són l’ànima de Vinyes Tortuga.

 

Diuen que la distància més curta entre dos punts és la línia recta, però el trajecte que ha portat la Dido i en Jurriaan des del seu Amsterdam natal fins a Rabós, a l’Alt Empordà, ha suposat milers de quilòmetres a través de quatre continents i uns quants anys de la seva vida.

Són parella i no arriben als trenta. Els agrada compartir taula i tastar vins fins a altes hores. Tenen la cuina oberta per a tothom i la música no para de sonar a casa i al celler on fermenten el vi. S’arrisquen i la incertesa la veuen com una oportunitat per descobrir coses meravelloses. Han treballat amb vinyaters de Sudàfrica, Xile, Austràlia, França i Espanya abans d’arrelar el seu projecte vital a l’Alt Empordà, aprenent el millor de les grans tradicions vitivinícoles i prenent nota d’allò que caldria evitar per poder treballar el vi de forma orgànica. Quan expliquen la seva història venen ganes d’obrir un dels seus vins per saber-ne més. Aquests són els ingredients d’un projecte anomenat Vinyes Tortuga.

Tot va engegar amb una campanya de mecenatge que va permetre a la Dido i en Jurriaan comprar unes poques hectàrees de vinya i una cabana trinxada on arrambar-se les nits de ventolera en companyia d’un jove mastí i d’un parell de gats que els acompanyen per la vinya a trenc d’alba. I en aquests dos anys han aconseguit moltes fites. Han consolidat les vinyes fent agricultura ecològica, adaptant-se a un clima amb les seves particularitats i acostumant-se a una tramuntana que quan si posa, pot fer perdre els ceps i els estreps. Han fet coneixença amb la gent del territori, guanyant-se el respecte i l’estima d’enòlegs i cellers veïns. El català d’en Jurriaan comença a tenir ja un punt Dalinià. L’antiga cabana s’ha convertit en una caseta acollidora on reben amics i gent interessada que ve de lluny per ajudar-los a la verema o simplement per conèixer el seu projecte. En definitiva, han fet realitat el seu somni envasant-lo en un vi natural de qualitat que agrada i que encaixa dins d’un moviment creixent de gent interessada en aquest aliment. El seu projecte és encara petit, però la seva mirada molt àmplia. No sabem amb què ens sorprendran d’aquí a dos anys, però el que ja tenen clar els seus veïns i els entesos en la matèria és que quan una gent tan jove fa les coses tan bé, només pot ser cosa d’uns mags que ens han obert els ulls, l’olfacte i el paladar a les virtuts d’allò natural.